HISTÒRIA I LLOCS D’INTERÈS

Situada al casc antic del poble, l’església de Sant Salvador és del segle XVIII, de façana barroca. El 1749, quan la Seu Vella de Lleida va ser convertida en caserna, alguns dels seus retaules van ser repartits per les esglésies de la comarca i aquesta parròquia va rebre el retaule de l’escola gòtica catalana fet per Jaume Ferrer a principis del segle XV.

A partir de l’enfonsament de l’església parroquial (mentre els fidels eren a missa), els propietaris del terreny sobre el qual està construïda l’església el reclamen i, gràcies a la tenacitat dels regidors Josep Biosca i Antoni Falguera, els quals manifestaren que els veïns són els que paguen les obres de l’església edificada en el mateix terreny que l’anterior, el bisbe Galindo inaugurà l’actual temple l’any 1740.

De propietat privada, és un casalot amb aires medievals que es va alçar en el punt més prominent del nucli poblat. Aquest castell, de planta medieval, ha vist modificat aquest caràcter amb la decoració exterior realitzada durant les últimes reformes. El Castell fou construït al segle XIII durant la Reconquesta avançada a la riba esquerra del riu Segre, per Jon Esteve d’Âlberes. Al marge dret, una mica més retirada, es va construir la fortalesa o Castell de Gardeny, que va ser cedida als Templers (1149) com a compensació pel seu ajut en la conquesta de la ciutat de Lleida als musulmans. Les dues fortaleses defensives neutralitzaven les incursions i les guerrilles àrabs dins del territori. El Castell-Fortalesa, al segle XVI va ser ampliat a palau residencial per Martí Joan d’Espolter quan les seves necessitats defensives eren menors, seguint un estil renaixentista.

La baronia d’Albatàrrec pertanyia a mitjans del segle XVIII a Vicenç Espolter, senyor de Pedrós, i més endavant va passar a mans dels Àger, els Malla i els Conanglell. El Castell va ser restaurat entre els anys 1924 i 1926 dins d’un estil medieval; consta de dos recintes emmurallats amb zones enjardinades: hi destaca la seva primitiva fortalesa i la Torre de l’Homenatge de planta quadrada i majestuosa semblança.

Com a elements significatius de la seva construcció destaquen les portes i finestres rematades amb arcs conopials (tipus d’arc apuntat que fou molt utilitzat durant els segles XIV, XV i XVI en l’arquitectura gòtica tardana), que tenen una aparença musulmana.

Al terç superior de la façana principal i a la cara que mira a la terrassa, trobem els matacans (balconera de pedra amb parapet i sòl espitllerat per a poder observar i hostilitzar l’enemic) tancats amb espills, que descansen sobre quatre mènsules de pedra escalonades formant altres tres arcs d’igual estil. A la part superior de la torres, destaquem les seves tres talaies voladores i espitllades, des d’on es domina un ampli i vistós panorama.

També destaca en el seu conjunt arquitectònic el seu Pati d’armes, envoltat d’arcades gòtiques. Al mig del pati podem trobar-hi una font de composició mitològica. A la sortida observem les terrasses amb merlets, des d’allí podem baixar als jardins per uns magnífics graons de maçoneria.

A la façana de la Torre que mira al riu, destaca un artístic mirador que té forma de matacà obert, amb dues columnes que subjecten una petita teulada i finestres geminades. Les dues ales palau, ambdues de planta rectangular, van ser construïdes al llarg del segla XV i estan afegides a la Torre de l’Homenatge i al Pati d’Armes que uneix els tres blocs

Situada a la plaça Ramon Felip, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell. D’arquitectura funcional, aquest edifici ha perdut la seva utilitat inicial a raó del fet que la Cooperativa s’ha hagut d’adaptar a les necessitats productives de la fruita dolça.

Corrien els anys cinquanta, temps de postguerra; tant sols feia onze o dotze anys que havia acabat aquella gran tragèdia que va ser la Guerra Civil Espanyola. Eren anys de privacions, encara no havia aparegut cap tipus de maquinària agrícola. Els pagesos anaven encara amb les mules, la somera, la sària, el carro d’escalada i el carro de bolquet. Un temps on l’agricultura era de subsistència i poc més. Al voltant d’aquest anys cinquanta ja algú va veure una porta de futur per deixar de banda aquesta economia tan precària que fins aleshores havia estat el cultiu de cereals, vinya, ametlles, oliveres i que per poder arribar a final d’any fins i tot era necessari cuidar animals d’engreix i de corral.

La  porta de futur és la fuita dolça, que en aquesta dècada dels cinquanta va a començar a produir-se a la nostra comarca. Aleshores, vistes les necessitats del moment per poder fer front a la nova situació creada pel fet de començar a plantar arbres fruiters i comercialitzar el producte obtingut, un grup de pagesos amb visió de futur va creure oportú agrupar-se i posar la primera pedra al que amb el temps esdevindria la Cooperativa Agrícola d’Albatàrrec. L’acta de constitució es va signar el dia 25 de gener de l’any 1953, amb 128 socis i amb el número de registre 340. El seu primer president fou el Sr. Àngel Capdevila Baró. A l’acta també consta que és la tercera cooperativa de la província de Lleida. En aquest punt podem considerar que acaba la primera etapa de la Societat Cooperativa Agrícola i Ramadera d’Albatàrrec.

Però les coses no van anar tan bé com estaven previstes, i això va desembocar en un període d’uns deu anys d’inactivitat fins que els mateixos pagesos van decidir que s’havia de fer alguna cosa per tornar a engegar una maquinària que ja feia prou temps que estava parada. A l’hivern de l’any 1964 un grup nombrós de pagesos es varen reunir en assemblea al local de la Llar del Poble, que en aquells temps s’anomenava “El Hogar del Productor”. En aquesta assemblea es va demanar la col·laboració d’una delegació de la Cooperativa de Torres de Segre, formada pel seu president, el Sr. Francesc Escolà, i dos membres més de la junta per tal de posar caliu en aquell projecte que s’estava coent. Un any després, el dia 21 de febrer de 1965 es va celebrar un altra assemblea general i s’acordà la refundació del que fins aleshores havia estat la Cooperativa Agrícola i Ramadera d’Albatàrrec. D’aquesta assemblea de constitució de la nova Cooperativa, en va sorgir una junta rectora per a començar a treballar i animar als que no estaven massa decidits. Val a dir que es venia d’una etapa anterior un pèl fosca i no massa exitosa.

Els primers socis fundadors van ser 21; d’aquests, en va sorgir l’esmentada junta rectora. Les dues primeres campanyes les van passar en un local de lloguer propietat del Sr. Joan Castellví, que gairebé desinteressadament, el va cedir per poder començar a treballar. Aquest local situat a la plaça Ramon Felip, l’anomenaren “La Cooperativa” i l’adquiriren en propietat el dia 19 de Novembre de l’any 1966 per un milió de les antigues pessetes, a pagar en cinc anys, no sense debat i preocupació dels socis per por a no poder fer front al pagament d’una quantitat elevada en aquells temps.

Passaren els anys, i el negoci de la fruita anava tirant, mig bé o mig malament, segons com es miri, fins que per motius d’espai es van veure obligats a fer noves ampliacions per no quedar-se ofegats. Aquesta ampliació va suposar un canvi en la ubicació de la cooperativa, i així aquesta, l’any 1976, ja ocupava uns terrenys comprats al Sr. Adrià Biosca situats a la carretera d’Alfés, els mateixos on tenim avui la Seu Central. Tres anys després, l’any 1979, amb un gran esforç econòmic per part del socis, es van construir les primeres càmeres frigorífiques.

L’any 1992 es va produir la fusió entre les dues Cooperatives que aleshores hi havia,  “La Germanor” i l’“Agrícola d’Albatàrrec”, fusió debatuda a la sessió extraordinària que es va celebrar el dia 2 d’abril de l’any 1992, i aprovada el dia 22 de maig del mateix any.

Avui en dia la Cooperativa Agrícola d’Albatàrrec està formada per fructicultors de la zona, que produeixen majoritàriament pera, sota la normativa tècnica de Producció Integrada i GlobalGap, el que garanteix un producte de la màxima qualitat al mateix temps que es té cura del medi ambient i es col·labora en la bona salut alimentària del consumidor. El rigorós compliment de les normatives i les certificacions amb les que compta la Central, la BRC i la IFS, permeten garantir una traçabilitat alimentària des del camp fins al consumidor final.

NOM PRESIDENT	DATA INICI	DATA FINAL
Ramon Piñol Campanera	01-03-1965	16-02-1967
Josep Falguera Ros	16-02-1967	28-01-1969
Josep Farré Bertrán	28-01-1969	16-03-1971
Josep Falguera Ros	16-03-1971	28-03-1973
Alfred Bobet Guiu	28-03-1973	07-03-1975
Adrià Biosca Almenara	07-03-1975	18-05-1981
Josep Mª Estopà Huguet	18-05-1981	26-04-1983
Wenceslao Plana Bobet	26-04-1983	29-03-1985
Adrià Biosca Almenara	29-03-1985	20-03-1987
Pau Roigé Fort	20-03-1987	30-03-1990
Anastasi Botines Adop	30-03-1990	16-03-1993
Francesc Campanera Oronich	16-03-1993	15-03-1996
Marcel Seró Martí	15-03-1996	07-03-2000
Agustí Ros Fábregas	07-03-2000	06-03-2001
Pau Roigé Fort	06/03/2001	2004
Xavier Seró Martí	2004	2010
Jordi Biosca Ferrero	2010	2012
Oscar Biosca Escartín	2012	2014
Joan Biosca Pastor	2014

Reguera per aigua rodada a partir de l’antiga sèquia de Torres. Constitueix un símbol de la base històrica de l’economia del municipi. La canalització recent ha eliminat el seu valor d’ecosistema, però ha permès l’obertura d’un camí de servei.